Mar 27, 2023
Aquesta setmana s’ha publicat el dossier «Sempre he sentit forces que em diuen com he de ser. Les dones d’origen amazic a Catalunya narren la seva amaziguitat», escrit per la nostra companya Özgür Güneş Öztürk. Aquest dossier és fruit d’un projecte de recerca que ens va ser un encàrrec del CIEMEN en el marc del projecte d’Educació per la Justícia Global Som Part.
El text, en què també hi han treballat Istar Montull Mussach i Elena Ferreiro Santos, és el primer estudi fet a Catalunya centrat exclusivament en les dones d’origen amazic que viuen al país. El seu contingut és fruit de dinou entrevistes a dones amazigues que viuen a diferents territoris de Catalunya com ara Girona, Tortosa, Cornellà de Llobregat, Sabadell, Vic, Granollers i Lleida, amb orígens familiars al Rif, l’Alt Atles, Sus i Asàmmer (Marroc). L’objectiu ha estat conèixer les seves vivències i comprendre la naturalesa d’aquestes experiències, situant-les en el seu context social, polític i econòmic, per a identificar-ne les necessitats i demandes principals.
El diagnòstic amb les dones ha abordat qüestions de context com l’“eternitat” de la seva transició migratòria, la seva amaziguitat, els mecanismes de control social sobre les seves vides i els conflictes identitaris que sorgeixen a partir del fet de viure entre dos codis. A partir d’aquí, les dones han identificat obstacles com la segregació urbana, la discriminació religiosa, la instrumentalització de la diferència o la manca de referents, i han expressat les necessitats, entre altres, de tenir més recursos i oportunitats (com ara la coneixença de la cultura del poble amazic i de les llengües catalana, castellana i amaziga), disposar d’espais propis en què puguin decidir per elles mateixes i incorporar polítiques i pràctiques antiracistes en l’administració. Més en general, les dones han apuntat a la necessitat que socialment es valori i reconegui el seu bagatge social, cultural i polític i es promoguin espais de coneixement mutu.
Des de Col·lectivaT donem molta importància a abordar les diferents formes de minorització que afronten les nacions sense estat i també col·lectius marginalitzats o subalterns, ja sigui des de la recerca crítica o que combatent la bretxa digital que pateixen les llengües minoritzades a través de creació d’eines digitals. Per una banda, ens fa especialment contentes aquesta publicació perquè vivim en un món en què imaginar, explicar i construir la identitat nacional és un espai que majoritàriament pertany als homes, un fer que s’accentua encara més en contextos de pobles minoritzats. Per tant, accedir a les narratives de les dones amazigues, conèixer la seva identitat amaziga i saber com viuen i i com s’expliquen a si mateixes és tot un privilegi. Per altra banda, la població d’origen amazic a Catalunya és un dels col·lectius principals amb qui estem treballant per assegurar la supervivència de la llengua amaziga en l’era digital, també gràcies a una altra col·laboració amb el CIEMEN. Donat que la llengua amaziga podria situar-se com a la tercera en nombre de parlants, només per darrere del castellà i el català d’acord amb les estimacions que facilita la Casa Amaziga de Catalunya, considerem que amb tots aquests esforços que es donen en un espai d’intercooperació estem contribuint a la lluita per la justícia social a Catalunya, i així ens agradaria continuar fent-ho.