Jan 19, 2024

Contra l’extrema dreta i l’agenda antifeminista i antigènere

El passat 17 de gener vam impartir la formació Extrema dreta i construcció del gènere al curs L’Extrema Dreta en les Democràcies Contemporànies organtizat per l’Escola de Formació Guillem Agulló, un espai de formació teòrica i pràctica d’Òmnium Cultural que treballa per promoure l’enfortiment democràtic al nostre territori.

Durant la sessió ens vam aproximar a l’auge de l’extrema dreta en els darrers anys arreu i la seva agenda antifeminista i antigènere valorant l’impacte que té en els drets de les dones i del col·lectiu LGBTIQ+. Vam estructurar la sessió en tres blocs. Per començar, vàrem compartir alguns arguments compartits per les investigadores i periodistes que reflexionen i analitzen l’auge de l’extrema dreta com un fenomen actual. Els arguments que vàrem posar damunt de la taula són els següents:

En primer lloc, l’auge que comunament anomenem extrema dreta representa un canvi en la realitat social i quotidiana. En segon, la importància d’establir les definicions i significats que assignem a termes com a feixisme, ultradreta o neonazisme, cosa que facilitarà la comprensió de la complexitat d’aquests fenòmens i en definitiva servirà per desenvolupar estratègies per enfrontar-nos-hi. En tercer, vam analitzar com sovint es relaciona l’auge de l’extrema dreta i la ‘legitimitat’ que van obtenint certes premisses ultraconservadores amb la intensificació del malestar social arran de la pèrdua del nivell de benestar econòmic. Tanmateix, hi ha qui suggereix, com Salvador Cardús, que no indaguem prou sobre el malestar i ens centrem més en els qui es beneficien del malestar existent. En quart lloc, vam veure com l’ascens de l’extrema dreta posa de manifest un declivi del concepte de democràcia, especialment del que entenem per democràcia liberal i per la pràctica democràtica. Així mateix, es formulen preguntes com per exemple què és subjecte de llibertat d’expressió i què no? O bé, en un sistema democràtic hi té cabuda qualsevol demanda encara que expressi un retrocés en la lluita pels drets humans i drets ciutadans? En cinquè, vam constatar com es reconeix àmpliament que l’extrema dreta ha adoptat una estratègia deliberada per suavitzar-ne la imatge, abraçant la feminitat mitjançant les portaveus dones especialment en els partits com VOX. Finalment, per tancar aquesta primera part, vam revisar el discurs anti gènere i la propaganda antifeminista dels grups fonamentalistes com ara Hazte Oir, Fundació Provida i dels partits i coalicions política d’ultradreta com VOX, Germans d’Itàlia, La Llibertat Avança d’Argentina, és un fonament constructor de la seva missió i de les seves estratègies.

En el segon bloc, després de fer un breu recorregut d’una sèrie d’esdeveniments que posen de manifest l’auge d’extrema dreta, vam reflexionar sobre els impactes d’aquest auge en la societat i en les nostres vides. Entre les conseqüències que vam comentar van aparèixer: la inseguretat creixent davant dels atacs contra els drets de les dones i del col·lectiu LGBTIQ+; la preocupació per l’extensió de la ‘tolerància’ que hi ha en una part de la societat davant dels discursos de l’extrema dreta; la banalització del feixisme i dels episodis més foscos de la història; que alguns partits de l’extrema puguin arribar a posar en dubte la violència masclista; el gir cap a la més dreta mitjançant la normalització creixent dels discursos identitaris, racistes, sexistes i LGTBQ+fòbics, i, la materialització d’aquests discursos com per exemple l’atac contra el català i contra els menors migrants sense la companyia de persones adultes al nostre país, entre altres.

Al tercer i darrer bloc, vam analitzar l’agenda antifeminista i antigènere de l’ultradreta aproximant-nos als fonaments del seu discurs i a les seves estratègies per posar-ho en pràctica. Per fer-ho, primer vam parlar de la “Ideologia de gènere”, el terme que promouen els grups fonamentalistes i d’ultradreta insistint que aquesta ideologia existeix i és elaborada com una visió del món per feministes radicals –des de Simone de Beauvoir fins a Judith Butler– i de persones del col·lectiu LQBTIQ+. Com va dir Santiago Abascal en arribar al Congrés després de les eleccions generals del 2019, “és una ideologia totalitària i, per cert, també suïcida” que amenaça de corrompre els nens i desmantellar la democràcia. A més a més, l’ús del terme “Ideologia de gènere” va acompanyat amb una teoria de la conspiració segons la qual les suposades defensores d’aquesta ideologia estan organitzades i treballant juntes per abolir la naturalesa humana i destruir les tradicions i valors occidentals. El discurs antigènere que promou l’ús d’aquest terme té la finalitat de naturalitzar tot allò que els feminismes han lluitat perquè sigui reconegut i acceptat com a fets socials, com ara la dominació masculina, les desigualtats entre els homes i les dones o el racisme, suposant una relació de superioritat i inferioritat entre les ‘races’ per tal de blindar els privilegis dels subjectes de poder. 

També vam parlar de com l’extrema dreta utilitza el xenofeminisme fent ús de temes que preocupen a l’agenda feminista, però amb finalitats xenòfobes o masclistes. Per exemple, quan les diputades de Vox parlen de violència sexual utilitzen dades tergiversades per intentar relacionar-la amb homes d’origen migrant, i la utilització efectiva que fan de les noves tecnologies i de les xarxes socials creant un univers digital fonamentalista transnacional que cada cop és més gran, cosa que obliga a exigir-nos una regulació de l’entorn digital que garanteixi drets. D’altra banda, vam mencionar alguns acords signats pel PP, Ciutadans i Vox que incorpora mesures que afecten els pilars bàsics de les polítiques d’igualtat de l’Estat espanyol i representen la capacitat d’ultradreta per obtenir concessions influència política tal com exposen Alba Alanso i Júlia Espinosa-Fajardo en un article seu publicat el 2021. Finalment, vam sumar-nos a la tesi d’algunes de les autores del llibre La reacció patriarcal (Bellaterra, 2022) que l’ofensiva antigènere de la dreta és una reacció patriarcal, i “no només com el que va assenyalar Carole Pateman (1995) per afirmar el poder d’homes en tant que germans del patriarcat modern, sinó també en el sentit més clàssic, per revifar el seu poder com a pares (pares de família, de l’església, de la nació, de la cultura, etc.)” (pag. 15).

Vam acabar la sessió amb una reflexió que desenvolupa Marina Garcés en el seu darrer llibre “El temps de la promesa” (Anagrama, 2023): necessitem abordar les promeses que estan condicionant l’experiència del nostre temps. Garcés detecta dues promeses que hem de revisar. D’una banda, la promesa sobirana que vol salvar el poble, la nació o la humanitat de la catàstrofe social existent, vinculada a la temptació reaccionària vigent. I, d’altra banda, la promesa igualitària, aquella relació recíproca que no implica servitud i, per tant, càstig, sinó que és una promesa entre iguals. Ella proposa que ens preguntem quins vincles i quins compromisos podem donar-nos entre iguals, i nosaltres vàrem acabar la sessió formulant aquesta pregunta: quines promeses i quins compromisos necessitem en aquests temps que sentim l’amenaça de l’auge d’extrema dreta?

El curs L’Extrema Dreta en les Democràcies Contemporànies es desenvolupa del novembre fins el febrer al Campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i compta amb diverses sessions i seminaris impartits per persones amb coneixements en la matèria, entre elles la nostra companya Özgür Güneş Öztürk, que ha preparat i dinamitzat la sisena sessió.